COLOR ESPERANÇA

Testimonis d'esperança al Nord Camerun a la frontera amb el terrorisme de Boko Haram
25 Apr

COLOR ESPERANÇA

Un grup de nenes cantaven quan va acabar  la missa en Darak, al llac Txad. Les cançons infantils omplien l’atmosfera d’una certa alegria melancòlica. La missa havia estat molt bonica i emotiva. Darak està en una d’aquelles fronteres de la por. Els fonamentalistes de Boko Haram actuen no massa lluny, en la impunitat que els hi dona una geografia de mil illes. La presència militar es més que evident, en el port tot estava sobre la vigilància dels ulls uniformats. Tota la regió està sobre la mirada atenta dels que porten uniforme i armes. L’ambient es d’inquietud, han hagut alguns atemptats amb kamikazes, tan imprevisibles com mortífers.

Malgrat tot, la vida continua. Hi ha pesca, menys però hi ha. La majora dels mercats estan prohibits. A Blangoua funciona, menys,  però funciona. Abans la ruta comercial era Nigèria- Camerun- Txad, ara és Nigèria- Txad – Camerun. Tot és més car, i malgrat tot, hi ha moviment al mercat.

Als refugiats nigerians els han fet tornar, no fa ni un mes. Els llocs on estaven estan ara mig buits. Alguns, pocs, s’han quedat, però la majoria ha marxat a Nigèria, on semblaria que la situació ja no és tan dolenta.

A Fotokol, al pont blindat pels militars i on s’han viscut els episodis mes cruent s del conflicte, torna a haver-hi moviment. Unes hores al dia s’obre la frontera, nomes per vianants. A la banda Nigeriana no vam poder passar, a la banda camerunesa queden els edificis buits i saquejats, els cotxes cremats, el rastre de la destrucció i la barbàrie.  Es van obrint botigues i el mercat, petit, reneix com l’herba en la sorra seca quan plou.

En tota la regió s’han fet moltes perforacions amb bombes d’aigua, que bona i abundant donen un cert aire vital al paisatge.

Les comunitats cristianes han disminuït, molts han marxat. A Fotokol són molt pocs, es reuneixen set o vuit per pregar, per sort l’església està intacta. A Blaram hem celebrat la missa, la comunitat segueix, com a Blangoua i Makary. A Darak  la comunitat no marxa, i programaven batejos i confirmacions.

Ara, el millor de tot són les escoles i els  instituts. Estan plens, d’infants, de joves, de vida, d’esperança. En tota la línia fronterera  no hi ha escoles obertes, han patit atemptats, poca broma. Però molts alumnes s’han desplaçat a  Makary, Blangoua, Koussery o Goulfey. Són valents, el terror dels bokos no els ha paralitzat. A Makary la missió mira d’ajudar-los.

I en mig de tot això, l’església diocesana de Yagoua ha posat uns equips de persones per ajudar, socórrer, alimentar, hidratar, educar. És molt impressionant la feina que fan, lluny de tot i, sovint, de tots. Sense càmeres, ni publicitat. Pur amor, pura entrega, pur servei.

Ara els habitants de la regió  estan  pintant aquestes terres d’un color nou; el color esperança.

Miquel Angel Pérez Sánchez,  13 de març del 2016

Deixa una resposta

*

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies