PERSONES. NO COSES (1)

Quan va començar?
7 Feb

PERSONES. NO COSES (1) – Quan va començar ?

Com és ben conegut, aquest Post sovint tracta de començar pel principi: pel diccionari de la RAE. La primera accepció de la paraula «persona» és molt clara: «1. f. Individu de l’espècie humana». Tampoc triga, ho fa en segona, la que s’ajusta al que solem pensar que és una «cosa»: «2. f. Objecte inanimat, per oposició a ser vivent». Respecte a «inanimat», no pot ser més literal: «Que no té ànima» o en sentit més ampli «Que no dona senyals de vida».

Una persona posseeix «vida» (i si es vol «ànima») i una «cosa» no, no té ni una cosa ni l’altra.

Quan va començar? En algun moment algú va decidir que el que tenia al davant no era una persona dotada de vida, no podia tenir-la perquè qui fos volia tractar-la com una cosa, li convenia molt convertir-la en això. Però, sens dubte, el raonament no va ser tan complex. Era evident que la persona sí que estava viva, just per això era aprofitable … però la seva utilitat es basava en que aquesta vida fos la que «tenen» les coses: cap.

Sense tenir ni la menor noció de l’existència de les espècies, la idea de pertinença a alguna cosa comuna va esclatar. Sí podien ser iguals els del mateix clan, tribu o grup, encara que això tampoc duraria gaire. La resta no, ni l’enorme semblança ni el maneig d’habilitats similars va servir per a res. Tots ells eren coses que hi eren, com ho estaven «totes les altres coses», a punt per capturar-i utilitzar-les.

Pertany a branques del saber que aquest Post ignora, si això es va deure a una determinada càrrega genètica apareguda en un revolt del nostre caminar. Si va ser absolutament necessari per a la nostra evolució. Si, en definitiva, no va poder haver estat d’una altra manera.

El que sí sabem és el que ara, en aquest precís instant, seguim sentint. Cada vegada, que reconeixem en l’altre a una «persona», no importa el seu color, religió, gènere ni procedència. Cada vegada, ens emocionem, alguna cosa vibra en el nostre interior, com si el ressò profund del moment en què sempre va poder ser així, ens arribés.

Marià Moreno

1 Response

  1. Miguel Angel

    Quizá Mariano un beso profundo y eterno con Dios y con toda su Creación es lo que llamamos Cielo. Al descubrir a una persona, a un hermano lo que descubrimos es simplemente un trocito de cielo.
    Miguel Ángel

Deixa una resposta

*

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies