Bon Samarità I – Recés 2018
Divendres nit
Actituds que ajuden
– Confiança: Déu mateix em convida a aquest recés, m’espera, vol trobar-se amb mi.
– Entrar en el silenci sense por, entrant en el misteri de Déu: misteri d’amor.
– Connectar amb el desig de descobriment, de trobada, d’escolta de Déu.
– Fa fe és una història d’amor i una aventura…
– En el silenci, saber esperar.
– Que parli el nostre cor i no la nostra ment: obrir-se a la senzillesa de la pregària.
– Aturar-se, respirar, mirar, contemplar… per exemple els personatges que apareixen als textos evangèlics que contemplarem.
– Deixar que la realitat em parli, escoltar.
– No tenir pressa, no treure conclusions precipitadament.
– Els canvis profunds es donen en el més profund del cor.
– Déu et coneix, t’espera, t’estima, et vol posar en contacte amb el seu Fill, a través d’uns personatges, d’una paràbola, de la teva capacitat d’actualitzar el que Jesús intentava dir en aquell moment intenta dir ara…
Salm 139
Déu em coneix íntimament m’estima profundament
Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes,
tu saps quan m’assec i quan m’aixeco;
descobreixes de lluny estant els meus propòsits,
saps prou bé si camino o si reposo,
et són coneguts tots els meus passos.
Encara no tinc als llavis la paraula,
que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.
M’estrenys a banda i banda,
has posat damunt meu la teva mà.
No puc abastar un saber tan admirable;
és tan elevat que no el puc entendre.
On aniria lluny del teu esperit?
On fugiria lluny de la teva presència?
Si pujava dalt al cel, hi ets present,
si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo.
¿Provaré de prendre les ales de l’aurora?
¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar?
També allà les teves mans m’hi portarien,
també allà m’hi vindrien a buscar.
¿Diré, doncs, que m’amaguin les tenebres
i tingui per llum la negra nit?
Per a tu no són fosques les tenebres i la nit
és tan clara com el dia:
llum o fosca et són igual.
Tu has creat el meu interior,
m’has teixit en les entranyes de la mare.
Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable,
les teves obres són meravelloses:
ho reconec amb tota l’ànima.
Res del meu cos no et passava per alt
quan jo m’anava fent secretament,
com un brodat en el fons de la terra.
Els teus ulls em veien abans d’estar format,
i els anys que em destinaves eren tots escrits en el teu llibre,
abans que n’existís un de sol.
Déu meu, com podria ponderar els teus designis?
Com podria comptar-los d’un a un?
Si m’hi posava, serien més que els grans de sorra!
Em desvetllo i encara estic amb tu.
Punts Pregària Dissabte Matí
Paràbola del Bon Samarità (I): el mestre de la Llei
El text
Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
– «Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?»
– Jesús li digué: «Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?»
– Ell va respondre: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tota la força i amb tot el pensament, i estima el teu proïsme (pròxim) com a tu mateix.»
– Jesús li digué: «Has respost bé: fes això i viuràs.»
– Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I qui és el meu pròxim a qui he d’estimar?» (Lc 10,25-29)
– Sobre l’origen de a paràbola: aquesta del samarità, com la del fill pròdig, el pobre llàtzer i el ric, el fariseu i el publicà, Zaqueu… són pròpies de Lluc. Sobre el context, alguns trets:
– El “context ampli” de la paràbola és l’anomenada gran secció del “Camí cap a Jerusalem”: conté molts temes relacionats amb el seguiment.
– Dins el mateix capítol 10 tenim l’enviament dels 72 deixebles i, en el seu retorn, la lloança de Jesús ple de la joia de l’Esperit: t’enalteixo Pare, perquè has revelat als senzills el que has amagat als savis! I la benaurança als deixebles: feliços els vostres ulls…
– Justament després de la paràbola: Jesús i entra a casa de Marta i Mariaº(10,38-42): lloança de Maria en la seva actitud de contemplació: “Maria ha escollit la millor part [estar asseguda escoltant la paraula del Senyor] i no li serà pas presa”.
– Entra en escena un mestre de la Llei. Poc abans, a l’Evangeli, Jesús ha lloat Déu per revelar les coses importants a la gent senzilla, coses que queden amagades als “savis i entesos”. Aquí tenim un “savi”, un expert en les qüestions religioses. “Posa a prova” a Jesús, però m’agrada imaginar-lo amb una inquietud de fons. El paral·lelisme amb el jove ric és gran (Lc 18,18). Els dos fan la mateixa pregunta, adreçant-se a Jesús amb el títol honorífic de “Mestre”: Mestre bo, què haig de fer (tí poiesas) per a posseir la vida eterna?
– De moment acompanyem-lo com si fos un amic, un conegut, endinsem-nos en la seva pregunta i en la seva inquietud: què he de fer per tenir la vida eterna? Puc imaginar-me jo en aquesta situació, davant de Jesús: quina és la inquietud, el desig que sorgiria en mi: què li preguntaria?
– El verb de la pregunta és important: “què he de fer?”: del verb “poeieo” en grec. És el verb de passatges importants:
3,10: resposta repetida de la gent, fariseus, soldats a Joan Baptista: així doncs què hem de fer?. 6,46 Per què em dieu «Senyor, Senyor», i no feu el que jo dic? 8,21 «La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la fan/compleixen.» A l’eucaristia (22,19): “Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: «Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu (això, que és el meu memorial.»
– Jesús respon: «Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?». Jesús el retorna a la Llei comuna, al que Déu ha donat a tots com el camí de la vida i la felicitat. El mestre sap de la Llei, domina aquest territori, i busca entre els manaments, el més central: :
Ell va respondre: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tota la força i amb tot el pensament, i estima el teu pròxim (plesion) com a tu mateix.»
– Versets de l’Antic Testament que expressen una idea central: el fidel de Jahvè ha de viure una consagració a Déu total i sense divisions de la persona. M’aturo: com visc jo aquest manament central per a Israel i també per a nosaltres? Com és aquest amor meu a Déu? Quines són les zones paralitzades, ferides, lentes, necrosades del meu cor que no arriba a estimar Déu més que a estones, parcialment, raquíticament, calculadament….?
– “I estima el teu pròxim com a tu mateix”: la paraula grega és “plesion”: té, d’entrada, una connotació de proximitat física: el qui és a prop teu. El teu veí. El que ressona en primer lloc és “compatriota”, del mateix poble, raça, nació. Una posició prou propera a una altra posició, potser contigua: Lv 19,13: No explotis el teu pròxim ni li prenguis allò que és seu. No retinguis fins l’endemà la paga del jornaler. Sir 29,20: Ajuda el teu proïsme (plesion) tant com puguis, però vigila de no deixar-te enganyar.
– Jesús li digué: «Has respost bé: fes això i viuràs.». Si es tractava de respondre, la conversa ha acabat. Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I qui és el meu pròxim que he d’estimar?». D’entrada, intentem empatitzar amb aquest mestre de la Llei: qui no voldria “justificar-se”? Qui no voldria delimitar aquesta consigna que ens desborda de tal manera: estimar el meu pròxim com a mi mateix?
– El paral·lelisme amb el jove ric és clar. Aquí és el concepte “pròxim” el que demana aclariment: A Lv 19,18, per exemple: “No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima el teu proïsme (plesion) com a tu mateix”. És el pròxim només el del meu poble? El de la meva família o clan?
– La pregunta, en el fons, és aquesta: amb qui estic obligat? I per tant, amb qui no ho estic? No és sovint el nostre “programa” ocult aquest: practicar un egoisme intel·ligent i caritatiu, un individualisme il·lustrat i autosatisfet… ?
– En el fons, hi ha la pregunta de Caín: «des de quan sóc jo el guardià del meu germà?». I abans d’això: qui és el meu germà?
– Et convidem en el teu primer moment de pregària personal a rellegir el full d’actitud d’ahir: anar entrant a poc a poc en el silenci, conreant les actituds de confiança en el Déu que ens està esperant en aquest recés.
– De la mà del mestre de la Llei, et convidem a trobar-te amb Jesús i amb els desitjos més profunds.
Si la seva pregunta és “què he de fer per obtenir la vida eterna?”, quines és la teva o les teves preguntes?
– Davant la primera pregunta de Jesús, l’expert en la Llei l’encerta: estima el Senyor el teu Déu amb totes les forces…. com visc jo aquest manament? “I al pròxim com a tu mateix”: i com ressona això en mi en aquesta etapa de la meva vida?
– El nostre lletrat té preguntes, però també sap moltes coses, està ple de la seva saviesa… i de les seves barreres… vol un programa precís de cara a la Vida… com ho visc jo? També he volgut a la vida tenir un programa precís i detallat?